Els pares i els conflictes entre els fills

Home/Niños, Post de invitados @ca/Els pares i els conflictes entre els fills
Hoy nuestra colaboradora Marga Pérez Herms, psicóloga fundadora de ABAC psicología hace más de 30 años nos habla de las dificultades que podemos tener los padres cuando hay disputas entre los hijos.
Ojalá no llegasen nunca a ser adultos enfrentados…
Gracias Marga.

 

La decisió de tenir fills implica un canvi de posició a la vida, irremeiablement les necessitats dels pares passen a un segon pla perquè les dels fills ocupen el primer.

Si l’arribada d’un primer fill implica un canvi en la dinàmica de la parella, i una mirada a les emocions que ens retornen a la nostra infantesa, de les nostres relacions amb els pares. Un segon fill genera una nova situació que ens apropa a les nostres relacions fraternes, si les hem tingut, i si no les hem tingut , les que hem somniat.

Tots els sentiments que es desperten al voltant de la vida dels fills són intensos, sigui en positiu o en negatiu. Els lligams són tan forts que no pot ser d’altra manera.

Habitualment l’amor que ens desperten els fills, ens empeny a buscar unes relacions lliures de conflicte. Qualsevol situació negativa que afecta als fills genera sentiments de culpa en els pares, perquè s’allunya del desig inicial i connecta amb la manca d’habilitat per aconseguir-ho.

Malgrat a nivell popular, la gelosia i molts altres sentiments contradictoris formaran part de la relació entre els germans, de vegades sembla que això s’obvia i resulta difícil, ens confronta i busquem la manera d’evitar-ho.

En totes les relacions humanes, el ventall de sentiments que entren en joc és molt ampli. Entre adults i entre nens. Quan els pares poden anar identificant tot el que es posa en joc entre els germans, és més fàcil poder acompanyar-los en la gestió necessària per anar teixint una relació que permeti expressar l’amor i la discrepància. Caldrà anar proporcionant eines que facin viable punts de trobada, en el respecte, per no malmetre la relació. Davant de les “baralles” quan són petits, cal donar-los pistes : que s’escoltin, que es posin l’un en el lloc de l’altre, que es coneixen i saben com es prenen les coses, per tant poden imaginar les conseqüències dels seus actes. Adoptar el paper de jutge per part dels pares, o castigar, mai ajuda a fer aquest suport als fills. Aturar cops o dir no, és necessari, i de vegades suficient.

Aquesta labor de filigrana durarà anys, en cada etapa evolutiva que van vivint els fills, es posen en solfa aspectes diferents, per tant l’acompanyament hi haurà de ser present durant tot el creixement. I no podem obviar les les etapes evolutives dels pares i els factors externs que formen part de la vida familiar com les morts, canvis de residència, etc.

Per exemple quan neix un segon fill, caldrà ajudar al primer a incorporar-lo en la seva dinàmica habitual, el nadó necessita molta atenció i això li resta temps al gran, cal trobar moments d’exclusivitat per ell, i també espais compartits amb tota la família. Parlar dels canvis que es van produint i escoltar el que li està passant al gran per poder donar-li l’escalf que necessita. Habitualment els germans grans senten ràbia, el fet que no sempre la verbalitzin no els ajuda, cal generar l’entorn per poder parlar dels impulsos que senten i que d’alguna manera s’han de canalitzar. Una bona recomanació és : no fer mal i no fer-se mal, però cal descarregar la ràbia, sempre hi ha algun coixí que pot rebre.

El patiment que sovint comporta als pares veure les dificultats entre els germans, és intens. Des de la perspectiva que et dona l’edat i no ser un dels implicats, habitualment fa més fàcil la comprensió de la situació i per tant una via per gestionar el conflicte. Això no ens ha d’erigir en jutges, tal com deia, no es tracta d’anar dictant sentencies, sinó d’estimular el creixement i la maduració dels fills. Mentre els adults assumeixen la funció de dirigir, els fills no poden elaborar la seva posició.

Quan el petit va creixent, habitualment veu en el gran el seu ídol, però el joc entre ells no sempre és fàcil, estan en etapes evolutives diferents, posar-nos amb ells perquè vagin descobrint que pot fer cadascun i què no, facilitarà la interacció entre ells. Poden jugar a pilota però potser no a futbol.

Les situacions que es viuen són múltiples: deixar-se joguines, repartir llaminadures, qui explica primer el seu dia, diferencies entre els horaris de dormir, suportar qui guanya en un joc, els regals d’aniversari,…Si davant d’aquestes situacions podem tenir una actitud d’escolta, estimularem que s’escoltin, si tenim una actitud de reflexió estimularem que reflexionin, si tenim una actitud comprensiva estimularem que siguin comprensius.

Els pares donen un model de comportament i per tant és rellevant la seva posició. Evitar els crits, els insults, les desqualificacions, els càstigs, és crucial. Ressaltar les capacitats i possibilitats de mostrar l’afecte que senten entre ells, els hi permetrà anar creixent en la resolució de conflictes des de l’empatia. Això no vol dir forçar a fer-se petons o a dir-se que s’estimen. La resolució d’un conflicte requereix el seu temps: saber què li ha passat a cadascun, què ha motivat les seves reaccions, què poden fer per reparar aquell malestar, i un marge per recuperar la tranquil·litat abans de retrobar-se en pau.

De vegades hi ha la temptació de fer aliances amb els fills per la porta del darrere. Una estratègia que inicialment pot aturar els conflictes entre germans per satisfer als pares, però que de cap manera permet als germans una trobada honesta entre ells que faci possible una relació sana.

Un element crucial és el model de resolució de conflicte dels pares, serà primordial consensuar mínimament l’abordatge d’aquestes situacions, ja que les maneres del pare i la mare també es posaran en joc. Més enllà de l’estil personal, el que ha de prevaldre és ajustar aquestes maneres a l’edat dels fills i a les seves necessitats.

Acompanyar als fills comporta tenir una mirada a llarg termini, la confiança que totes les petites dificultats que hem anat trampejant van fent un substrat que fonamenta estructures de personalitat fermes i capaces.

Acceptar que a les persones que més estimem, poden no estar d’acord amb tot també és un bon exercici de respecte. Els fills han de passar de la dependència quasi absoluta dels pares a ser persones capaces, també en la resolució de conflictes.

Aquest serà un gran tresor del que podran gaudir tota la vida i que podran fer extensiu a d’altres relacions. La possibilitat de gestionar els conflictes en aquestes condicions ajuda a tenir un confort intern que ens capacita per fer front a la vida.

Segueix llegint després de la imatge

 

Fotos cedidas por Victòria Peñafiel · Facebook · Instagram
Fotografía de recién nacidos y familias · Fotografía de partos
www.victoriapenafiel.com · www.40mes2.com  
 

 

Acupuntura_Legorburu_Marga_MargaMarga Pérez Herms

Psicòloga clínica i Psicoterapeuta
Directora de ABAC PSICOLOGIA, consulta privada inaugurada l’any 1984.
Treball dirigit a: nens, adolescents joves, adults, parelles, gent gran i grups.
Experiència en l’àmbit escolar amb docents, alumnes i famílies.
Experiència en seminaris, xerrades i supervisió de altres professionals.

 

www.abacpsicologia.com

By | 2017-11-20T16:36:30+00:00 novembre 26th, 2017|Niños, Post de invitados @ca|0 Comments

Deja un comentario